La vida sí ens pertany, és a dir, la creem nosaltres. I això és possible quan assumim la responsabilitat dels nostres actes, quan exercim la nostra llibertat i quan, juntament amb altres persones que triem per motius vivencials (perquè depositem en elles la nostra confiança), avancem i caminem enmig d'una vida que no és una altra cosa que un canvi continu. Així, cap dia és igual, ni cap persona ni cap animal: partim de la singularitat que enriquix i ens obri cap a una actitud creativa en el nostre passeig diari, com també en la nostra vida íntima. Una amiga em digué un dia: "Todos nos damos la mano para seguir caminando".
Amb independència del que prima en la societat en què vivim, tenim dret a crear la nostra vida, a promoure una vida que naix acompanyada de l'obertura cap a fora, de l'alternança entre la vida social i la vida interior i... de l'humor positiu. L'humor constructiu és un mitjà que ens atorga llibertat, ens fa més humils i, a més, ens permet el gaudi d'una vida més senzilla, flexible, amb optimisme pacífic i amb moderació en les formes del llenguatge, com també amb espontaneïtat i alegria. És eixe humor en què les dos bandes guanyem ("ens riem amb no de") i que facilita una major autoacceptació i l'amor incondicional, un element que només entra amb les actituds positives i que promouen l'espontaneïtat, la moderació, el gaudi del que fem i del que aconseguim (com també del temps), etc. Una vida així resulta més fàcil, acollidora i generadora de benestar social.
Adaptar-nos als canvis i, al mateix temps, respondre amb agilitat i moderació emocional (cada cosa al seu temps), fa que s'assimile millor el present, que respectem la singularitat de la societat en què vivim i, si considerem que es pot millorar, crear un ambient positiu, alliberador i obert. I també moure'ns més en la imaginació (d'on provenen la majoria dels progressos humans, ja que partixen de les il·lusions i de la projecció cap a davant..., bé en el camps dels invents constructius, bé en el camp de les pedagogies de l'alliberament de la persona i de la seua capacitat creadora i pacífica alhora).
En el segle actual pareix que si hi ha res que qualla és allò que amb més agilitat s'adapta al canvi. Així, naixen professions noves, necessitats socials noves (mediambientals, de servicis socials...), funcions socials noves, formes de vore la vida que abans es desconeixien o que resultaven inimaginables (un major protagonisme del client o de la persona en lloc de la institució o els alts càrrecs), una concepció distinta de l'organització (empresarial, familiar, cultural...) més oberta a les relacions horitzontals i a la figura del líder democràtic o a la cessió de responsabilitats unides a la llibertat i als càrrecs o faenes, una autoritat que promou més l'ambient de solidaritat i de confiança en lloc de l'arribisme o la predilecció i, així, generar benestar: "Unus pro omnibus, omnes pro uno" ("U per a tots, tots per a u"), com ens indica el lema de la Confederació Suïssa.
Per tant, si algú conviu més còmode enmig d'este canvi no és qui més anys té ni qui més estudis té ni qui més coses sap, sinó qui desenvolupa la imaginació, una actitud creativa i positiva i un sentit de l'humor (positiu) i es mou amb uns principis que fan de centre de la seua vida i amb respecte per la pluralitat, o siga, amb allò que diem "tindre mà dreta" (principis morals) i "tindre mà esquerra" (actitud de comprensió, amabilitat, simpatia, suavitat... i d'obertura a la novetat).
En eixe sentit conec persones que tenen eixe centre vital. I també he tingut l'oportunitat de conéixer-ne, d'altres que han decidit adoptar este model de viure, en lloc de fer-ho en camps diferents, com ara, els amics. En la seua mirada, com també en la seua persona, s'observa tranquil·litat, amabilitat, alegria, bon humor i una ment oberta als avanços i a la innovació positiva i social, com també honestedat, un esperit constructiu i creatiu i una visió més global de la vida. Una forma més d'afavorir l'educació integral de la persona.
Almenys així ho veig a hores d'ara.
Una abraçada i avant amb els vostres projectes,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada